L’AMOR
A on viu i
és troba l’amor?
El trobo en
la capacitat d’ estimar-nos
vessant-se
com aigua cristal·lina
en
l’essència de la nostre veritat.
A on viu i
és troba l’amor?
El
descobreixo en la teva mirada
més enllà
de les aparences,
entre els
jocs d’altres ciències
revestides
de sinceritat.
A on viu i
és troba l’amor?
Dins dels
teus ulls enamorats
que me
travessen i rescaten,
vibren i
lliures s’entreguen
sostenint-me en la unitat.
A on viu i
és troba l’amor?
El sento
bategar dintre del teu cor
al
embriagar-me en la seva essència.
Abraçades
de múltiples vivències
i vincles
de la mateixa naturalesa.
A on viu i
és troba l’amor?
En el
santuari del teu ser,
magnitud
íntegra en harmonia
sense
enterbolir ni tant sols amagar
la quietud
de les nostres aigües eternes.
A on viu i
és troba l’amor?
En els
nuclis impulsant els neutrals.
En la
claredat de les amants essències
i en els
vels de les subtils presències.
A on viu i
és troba l’amor?
En la
naturalitat de ser infants eterns
i en la
innocència sabia i creadora.
Dintre de
nosaltres en sintonia
als nostres
principis, objectius i propòsits.
A on viu i
és troba l’amor?
En la font
de renovats inicis
per
entregar-me a tu lliurement.
Amor que
sempre s’expandeix
per
sadollar mon ànima enamorada
de la teva
pau i de la teva llum.
A on viu i
és troba l’amor?
En el èter
dels meus somnis
i en la
blavor del teu esguard.
En l’ofrena
de carícies i besades
i en la
força dels teus braços.
Cobreix-me
Amor amb ta bellesa
i
emmiràllem en ta dolça aparença.
Siguem des
d’ara font infinita de virtuts,
de ciència
i també de transcendència.
Siguem
realitat de la nostre reialesa.
A on viu i
és troba l’amor?
A
on?
En tu.
En mi.
Amb
nosaltres ja que som fills de la llum.
Amb
nosaltres perquè ens estimem.
A on viu i
és troba l’amor?
Aquí i ara,
per sempre abraçats
i en la
dolça eternitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario