El motivo de este blog es la presentación en sociedad de la faceta literaria del escultor y pintor Josep Cárceles©

domingo, 27 de abril de 2014

L'AMOR


En català

L’AMOR

A on viu i és troba l’amor?

El trobo en la capacitat d’ estimar-nos
vessant-se com aigua cristal·lina
en l’essència de la nostre veritat.

A on viu i és troba l’amor?

El descobreixo en la teva mirada
més enllà de les aparences,
entre els jocs d’altres ciències
revestides de sinceritat.

A on viu i és troba l’amor?

Dins dels teus ulls enamorats
que me travessen i rescaten,
vibren i lliures s’entreguen
sostenint-me en la unitat.

A on viu i és troba l’amor?

El sento bategar dintre del teu cor
al embriagar-me en la seva essència.
Abraçades de múltiples vivències
i vincles de la mateixa naturalesa.

A on viu i és troba l’amor?

En el santuari del teu ser,
magnitud íntegra en harmonia
sense enterbolir ni tant sols amagar
la quietud de les nostres aigües eternes.

A on viu i és troba l’amor?

En els nuclis impulsant els neutrals.
En la claredat de les amants essències
i en els vels de les subtils presències.

A on viu i és troba l’amor?

En la naturalitat de ser infants eterns
i en la innocència sabia i creadora.
Dintre de nosaltres en sintonia
als nostres principis, objectius i propòsits.

A on viu i és troba l’amor?

En la font de renovats inicis
per entregar-me a tu lliurement.
Amor que sempre s’expandeix
per sadollar mon ànima enamorada
de la teva pau i de la teva llum.

A on viu i és troba l’amor?

En el èter dels meus somnis
i en la blavor del teu esguard.
En l’ofrena de carícies i besades
i en la força dels teus braços.

Cobreix-me Amor amb ta bellesa
i emmiràllem en ta dolça aparença.
Siguem des d’ara font infinita de virtuts,
de ciència i també de transcendència.

Siguem realitat de la nostre reialesa.

A on viu i és troba l’amor?
A on?

En tu.
En mi.
Amb nosaltres ja que som fills de la llum.
Amb nosaltres perquè ens estimem.

A on viu i és troba l’amor?

Aquí i ara, per sempre abraçats
i en la dolça eternitat.

miércoles, 6 de julio de 2011

EL MISSATGER




En Català

EL MISSATGER           

M’escullo a mi mateix tot renunciant
a ma vida personal per ser veu i paraula,
presencia,obra i vida de l’infinita divinitat.

M’aclapara la feixuga incomprensió
de ser el missatger de la unitat.
Veu en el desert i ermità de la llum
en el foll desterro d’aquest món.

M’expandeixo per acollir els dispersos.
Consciencies cegues a la resposta interna
de vibrar plegats en la oblidada fraternitat.

La llibertat d’estimar es un do de l’ànima,
virtut divina que és revela en el misteri
de lliurar-se a vessar en els altres
al esvair-se la son que ens tenia adormits.

És el despertar de la llum exponencial.
Llum elevada per flamarades d’amor.
Llum Solar irradiant pura energia.
Commoció profunda del teu centre
completant i abastant nostre destí etern.

Amor, llum, pau i llibertat plena.
Magnituds escollides per rescatar
cada existència que pena desterrada.

Les tens en la capacitat de transcendència
que el teu propi cos és revela a si mateix.
Harmonia amb els esperits únics i units
fosos a la vida per la nostre renaixença.

Ales protectores d’acció redemptora
que s’esplaien obrint-se en els llocs
a on la veritat ja és realitat creadora
creixent en els cossos i existències.

És la tasca dels vius i dels morts
per assolir per sempre la vida plena.
Èxtasi amorós d’infinits circuits
connectats per guspires solars.
Tota la creació es retrobarà
i a l’hora s’unificarà de nou
creant exultants naixements
de éssers infinits i eterns.

Despullo del tot mon ànima
per nodrir la llum de l’Esperit
en la seva tornada a casa.
Albiro que aquest dia etern
manifestarà son gloriós comés.

Paraules sense temps
i perdons que no s’escolten.
Aspiracions extraviades
i promeses incompreses.
Els espais buits i erms
i les confoses rancúnies.

M’esperona l’esperança
al estar a vessar de vida.
Canto a l’alegria espiritual
aspirat per remolins d’aires.
L’ànima m’eleva i s’unifica
en el seu destí primordial.

Contempla i viu l’obertura
dels cels de la terra interna
expressant sa eterna bellesa.
Estima com no has estimat mai.
Perdona a tot hora sense defallir.
Ofereix-te fins a l’aniquilament.
Lluita per el que creguis just.
Defensa el dèbil amb la teva vida.
Emmarceix-te amb la mainada
i ensenya-la a viure amb noblesa.
Que els teus actes donin exemple
de les virtuts amagades en el cor.

I compadeix-te de mi ara que em llegeixes
car el temps m’esmicolà en pols i cendra.
Xiuxiueja’m si vols una tendre pregària
i jo encendré guspires de foc en tes galtes
amb amatents petons i una eterna abraçada.

miércoles, 8 de junio de 2011

LA PAZ




LA  PAZ

¿Dónde se encuentra y vive la Paz?

La hallo en mi capacidad de amar
fluyendo como agua cristalina
en las esencias de la verdad.

¿Dónde se encuentra y vive la Paz?

La descubro en las miradas
más allá de las apariencias
y los juegos de otras ciencias
revestidas de sinceridad.

¿Dónde se encuentra y vive la Paz?

En los ojos del alma enamorada
que me atraviesan y rescatan,
vibran y libres se entregan
sosteniéndome en la unidad.

¿Dónde se encuentra y vive la Paz?

La siento dentro de cada vida
al embriagarme en su esencia.
Abrazos de múltiples vivencias,
vínculos de la misma naturaleza.

¿Dónde se encuentra y vive la Paz?

En el santuario de mi ser,
magnitud íntegra en armonía
sin enturbiar ni siquiera ocultar
la quietud de mis aguas eternas.

¿Dónde se encuentra y vive la Paz?

En los núcleos impulsando los neutrales.
En la claridad de las amantes esencias
y en los velos de las sutiles presencias.

¿Dónde se encuentra y vive la Paz?

En la naturalidad de ser niño eterno
y en la inocencia sabia y creadora.
Dentro de cada uno en sintonía
a su principios, objetivos y propósitos.

¿Dónde se encuentra y vive la Paz?

En la fuente de renovados inicios
por entregas libres y permanentes.
Siempre expandiéndose y saciando
a los errantes y a los sedientos.

¿Dónde se encuentra y vive la Paz?

En el éter de mis sueños
y en la dulzura de tu rostro.
En tus besos y caricias
y en la fuerza de tus brazos.

Cúbreme Paz con tu belleza
y disuélveme en tu apariencia.
Seamos fuente infinita de virtudes,
de ciencia y también de paciencia.

Seamos realidad de nuestra realeza.

¿Dónde se encuentra y vive la Paz?

¿Dónde?

domingo, 5 de junio de 2011

L'ESPERIT DEL VENT



En Català


L’ESPERIT DEL VENT

L’esperit del vent em parla
entonant himnes d’esperança.
Canta a l’alegria tot lloant
als germans que estimen la Vida
i saben com respectar-la.

Els ocells refilen senyalant camins,
trajectes de llum que duen al sol.
Son las veus de las noves albades
posant en marxa als pelegrins de la terra
en el seu camí cap a les estrelles.

Caminants de cels en terres amatents
mes enllà de vosaltres mateixos.
Caminants de cels en estrelles
que desperteu amb les vostres petges
els sols encisats de la nova terra.

Ara és l’hora de tornar a néixer
eixint com a creadors eterns,
al recordar diàlegs de ancestrals savieses,
coneixements ja viscuts i transmesos
en íntimes i fraternals abraçades
per ser cadascú fidel a si mateix.

L’àngel del vent eleva els alés
que foren contaminats
per minsos pensaments.
L’alè solar revifat en focs atàvics
s’esdevé volcà transparent de vida
al tornar-se guia dels eterns llinatges
en la felicitat que travessa
la ignorància que ennuegava.

Contempleu en l’interior dels vostres cossos
els somriures perduts per no atrevir-vos
a ser justos i despresos al estimar-vos.

La força del vent és troca en zèfir
pel desig de las ànimes victorioses
que reescriuen la nostre historia
al ser creadores del nou present.

El meu cant es un cant d’eternitat
al unificar les melodies ancestrals
en harmonies d’essencialitat.

Mon ànima viatja a través dels nuclis solars
per pidolar un petó a les potencies divines.
L’òscul cisellat al front activa els circuits
que connecten amb la saviesa de la llum inicial.

Pensaments creadors de tot moviment
en ritmes eclèctics de perfumades essències,
feu bategar els cors frissant per les absències
de les presencies pures de la Veritat nua.
Així resplendireu senyora dins de cada ser
en la veracitat d’acollir-vos com a Unitat Trina.

Expansió i alliberació en demano
per expressar ma lleialtat a la Veritat
al confessar amb senzillesa aquest amor,
virtut primigènia de la pròpia divinitat.

Em lliuro a la vida amb obres i paraules
sent custodia d’aquest sol resplendent.
Divina Trinitat que m’esperones creador
al fer de mi vostre propòsit diví d’acció.

viernes, 13 de mayo de 2011

ESTEL BLANC I DAURAT




En Català

ESTEL  BLANC  I  DAURAT
           
Estel blanc i daurat
que il·lumines les petjades
de mon esperit desvetllat.
En transparències clares fas esclat
de les meves obres profanades.

Redemptor per la creu que m’alces
per la fermesa i constància
de mon treball empresonat.
El silenci ja mormola llaors d’alegria
per la renaixença de ma llibertat.

Restaura’m en el gènesis confiat
de ma virginal humanitat divina,
divina humanitat colgada de soledat
ara alliberada per l’escalf de la Trinitat
mentre el món encara us endevina.

Espigues d’or coronen ma martiri
com si fos un heroi vençut
pel feixuc i callat sacrifici
d’expressar-me en aquest exili
fent palesa la ultratjada virtut.

Des de les creus sangonents
a tots els colors de la infinitat,
els relleus vessen pensaments
inspirant l’alè de nous vents,
guspires fidels a la Veritat.

El reialme en aquesta vida n’és la petitesa
de l’artesà que les ha creat amb humilitat.
Només les obres xiuxiuejaran de sa noblesa
tot brillant com una llàntia de fang encesa
per l’enyor del pelegrinatge cap a l’espai il·limitat.

Aquesta és la veritat nua
del qui en l’alegria divina
eleva sa pròpia escultura
i en poleix la seva despulla
per fer-se sorra diamantina.

L’eternitat tants anys enyorada canta,
canten els llenços a la llum de la lluna
i el sol a l’hora frisa per flamejar sa terra.
La fusta de la creu ja se’m clava a la galta
i el temps és vessa i mon cos s’enruna.

Oh! Esperit de ma proesa,                       
dona salts per l’Infinit                                
i ves a on fan la finesa                   
de l’eterna promesa            
d’esquinçar la nit.             

Estel blanc i daurat en harmonia perfecta.            
Estel genesíac d’albina transparència,                   
entona els cants en l’alegria dilecta                             
del comiat de la pau convicta
i per la llibertat de ma essència.