El motivo de este blog es la presentación en sociedad de la faceta literaria del escultor y pintor Josep Cárceles©

miércoles, 6 de julio de 2011

EL MISSATGER




En Català

EL MISSATGER           

M’escullo a mi mateix tot renunciant
a ma vida personal per ser veu i paraula,
presencia,obra i vida de l’infinita divinitat.

M’aclapara la feixuga incomprensió
de ser el missatger de la unitat.
Veu en el desert i ermità de la llum
en el foll desterro d’aquest món.

M’expandeixo per acollir els dispersos.
Consciencies cegues a la resposta interna
de vibrar plegats en la oblidada fraternitat.

La llibertat d’estimar es un do de l’ànima,
virtut divina que és revela en el misteri
de lliurar-se a vessar en els altres
al esvair-se la son que ens tenia adormits.

És el despertar de la llum exponencial.
Llum elevada per flamarades d’amor.
Llum Solar irradiant pura energia.
Commoció profunda del teu centre
completant i abastant nostre destí etern.

Amor, llum, pau i llibertat plena.
Magnituds escollides per rescatar
cada existència que pena desterrada.

Les tens en la capacitat de transcendència
que el teu propi cos és revela a si mateix.
Harmonia amb els esperits únics i units
fosos a la vida per la nostre renaixença.

Ales protectores d’acció redemptora
que s’esplaien obrint-se en els llocs
a on la veritat ja és realitat creadora
creixent en els cossos i existències.

És la tasca dels vius i dels morts
per assolir per sempre la vida plena.
Èxtasi amorós d’infinits circuits
connectats per guspires solars.
Tota la creació es retrobarà
i a l’hora s’unificarà de nou
creant exultants naixements
de éssers infinits i eterns.

Despullo del tot mon ànima
per nodrir la llum de l’Esperit
en la seva tornada a casa.
Albiro que aquest dia etern
manifestarà son gloriós comés.

Paraules sense temps
i perdons que no s’escolten.
Aspiracions extraviades
i promeses incompreses.
Els espais buits i erms
i les confoses rancúnies.

M’esperona l’esperança
al estar a vessar de vida.
Canto a l’alegria espiritual
aspirat per remolins d’aires.
L’ànima m’eleva i s’unifica
en el seu destí primordial.

Contempla i viu l’obertura
dels cels de la terra interna
expressant sa eterna bellesa.
Estima com no has estimat mai.
Perdona a tot hora sense defallir.
Ofereix-te fins a l’aniquilament.
Lluita per el que creguis just.
Defensa el dèbil amb la teva vida.
Emmarceix-te amb la mainada
i ensenya-la a viure amb noblesa.
Que els teus actes donin exemple
de les virtuts amagades en el cor.

I compadeix-te de mi ara que em llegeixes
car el temps m’esmicolà en pols i cendra.
Xiuxiueja’m si vols una tendre pregària
i jo encendré guspires de foc en tes galtes
amb amatents petons i una eterna abraçada.